Àncora

Sóc una àncora,
sóc el sentit literal y concret
de la paraula àncora.
Sóc l'home invisible
que aterra en espirals
i arriva tard i oblida
la cartera el dia
del seu judici,
sóc el fals testimoni
de totes les meves vides.

Tinc un paraigua
ple de cel invers,
una galleda d'aigua de mar
per si les onades
no arriven a temps
per a empènyer el somni,
una platja d'hivern
per a mi sol
on trobar-me
davant del mirall
que em degota.
En temps de pins i tocar fulles
amb els peus nus,
menteixo al temps amb l'amor
que ho fa ample,
mandrós i invisible,
com aquell amic
que imaginaven els nens
en altres pel-lícules
que jo no he vist.