martes, 27 de diciembre de 2016

[No diguem res]




No diguem res.
D'aquell cel enterbolit,
d'aquell naufragi soterrat
quedem nosaltres,
personatges llunyans,
enfosquides ombres,
remor en altres vidres
que parpellegen sota la pluja.


Més enllà dels núvols
veiem les muntanyes
com llençols estesos
mirant-nos amb joia.


Hem trobat la dolça quimera
dels pactes. Hem jugat
a ser enemics que es desitgen:
la taca daurada al teu iris,
la olor de la meva suor espartana
en nits allargades com a gomes.


Oposem a la força de la inèrcia
la negació del record.
Estem sols y nus
a la vora humida on la mar
es comunica amb lo sòlid.


Som la notícia
que crema les fulles dels diaris.