Res a fer
gens de ganes
la voluntat nua
i el rostre distès
al cel que ens encercla
on dibuixar conills
sortint del barret d'un mag cec
on llançar-se al plaer sobtat
-joia o goig-
elàstic temps d'estranys sorolls.
I el meu cor
seré voluptuós
contempla els ulls
que volen volar
mirar-ho tot com si mai
com des de fora
com si fora
sempre
la primera mirada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario