Ana

L'Ana es desperta amb la força d'un arbre
a la vora la mar.
Sota una ombra clara
les seues ulleres de plata m'interroguen:
on estàs? Salva'm!

L'Ana busca la mida de totes les coses
es lleva la son del damunt
amb un tast llarg de futur
entra a l'ascensor cada nou dia i no pot
deixar de mirar el seu rostre al mirall
cansat i tan bell.

L'Ana es talla els cabells i poc abans
quasi es adorm
mentre unes mans amigues
li renten el pèl.
Surt al carrer i el sol
és un regal al seu cos
bategant de preguntes.

Ara estem a la platja
la serra ens envolta com un anell buit
i és un tresor aquest
capvespre de març.

Els còdols ens miren amb condescendència
un vetller s'acosta
a aquest petit país mineral
on som i estem
ella llig i jo escric
aquest tall d'història inexistent.

L'Ana s'alça i diu: Tornem?
Jo agafe la motxilla i li aprope
l'ampolla d'aigua.
Fa un glop etern. Les gotes
li taquen els pits. Un avió
solca el cel cap a un indret
desconegut per a nosaltres
i quan girem la vista
cap a terra
amb la mirada del narrador
sorprés
ja no hi som
ja no hi estem.
.