En el poema

En el poema soc ample i complet,
ple de coses i versos que volen ser,
endollat al text com un equilibrista.

Dins del remor de paraules
em senc un ésser amb sort,
el nen en la fira amb la butxaca plena de fitxes
i quan remeno mots com si fora
un déu jugant als daus
soc el paio més savi del barri
i surto al carrer i estiro les cames amb joia
i respiro l'oxigen que fulles i branques
i boscos em deixen com a ofrena.

En el dia clar soc un home tèrbol,
l'ocell mullat i perdut
que no sap de rutes migratòries
i no distingeixo amb claredat
la dreta de la esquerra,
el temps passa i jo
quedo fora del seu himne, 
endormiscat al cantó del chaise-longue
com si la vida no estiguera
tres passos per sota.