Ombres paralel.les

I tot és diferent ara que
el teu cos em fa un adéu d'embranzida
i de sobte el dia té un caire distint
i les ombres s'ensopeguen
amb els arbres del carrer buit
i el llit m'acull esquena contra llençol
i toque els teus pits quasi sense saber-ho
i la pell s'encén fora d'horaris i latituds
i em perd per camins coneguts
i l'alé del temps viscut
es torna dolç i degoteja lent
com un licor de bones herbes
i el silenci que deixes
entre el bes i aquest misteri
m'allotja flotant en un plàncton rar.

No se si ho saps
On estem ara en aquest viatge?